16 de desembre del 2012

Pastís de Xocolata i Taronja

Segur que aquests dies també trobeu una ocasió per podar-hi un bon pastís, entre totes les trobades familiars i d'amics sempre queda un lloc per reunir una colla i acabar amb unes bones postres.

A aquest pastís, que podria ser adient per qualsevol celebració, li he afegit unes fulles de grèvol fetes amb fondant i ja el tenim preparat per qualsevol postre nadalenc. La xocolata sempre és ben acceptada per tothom i el contrast amb la taronja dóna un efecte refrescant i gens pesat. Sortirem una mica dels sabors del Nadal i això farà que sigui una bona alternativa per escapar de la rutina de les festes.


En aquest cas he fet una pastís de xocolata amb 2 pans de pessic de xocolata que he tallat per la meitat obtenint 4 pisos de pa de pessic. La recepta ja la coneixeu, és una dels nostres bàsics i podeu trobar-la aquí.

He sucat cada pis amb almíbar de taronja que he fet amb:

100 gr. de sucre
50 gr. de suc de taronja natural

únicament cal posar a bullir aquests ingredients fins obtenir un almíbar.

Entre cada pis hi he posat melmelada de taronja amarga i he recobert el pastís amb una ganaché de xocolata negra.

Finalment he tallat unes fulles de fondant que he tenyit de verd i les he posat al damunt. Entre elles hi he posat unes boletes fetes amb pasta de goma color poinsetia.


Aquest cop no us puc mostrar el tall, el pastís anava a un sopar d'amics i no vaig poder fer la foto del trocet de pastís ni vaig ser a temps de fotografiar el pastís a mig tallar...

No cal dir que va ser un èxit, així que us animo a que el porteu com a postres un d'aquests dies.


Bones Postres de Nadal!

Montse.

3 comentaris:

  1. Quina pinta !!! I una idea excelent per aquestes festes. Bon Nadal.

    ResponElimina
  2. Te ha quedado preciosa, es una buena tarta para estos días de navidades.
    Besos
    Cocinando con Montse

    ResponElimina
  3. Té una presència fabulosa. No cal dir que la combinació taronja- xoco és tot un èxit.

    ResponElimina

Gràcies per deixar el teu comentari, això és el que fa créixer aquest blog!!!