Ahir vam celebrar un dinar amb amics, era el primer dia de la primavera d'enguany que convidava a parar la taula fora de casa; els nens jugaven sota el sol, els grans preparàvem la "paella" mentre ens entreteníem amb uns vermuts i uns aperitus..., dinar..., sobretaula... i pastís!
En aquesta ocasió i com que es tractava d'un dinar informal amb amics entaulats sobre la gespa, he preparat un dels pastissos que més m'agraden amb una combinació que resulta infalible per a qualsevol edat: la xocolata i les maduixes.
He fet un
Pastís de Xocolata amb Guiness, que dona una estructura contundent però humida al pa de pessic, he fet una
Swiss Buttercream de Maduixa per posar-la entre els pisos i pel damunt del pa de pessic, he recobert tot el pastís amb una Ganache de Xocolata Negra i finalment he posat maduixes naturals pel damunt del pastís i entre les diferents capes.
Per a un motllo de 18 cm, he utilitzat:
1 recepta de
Swiss Buttercream a la que he afegit una cullerada ben plena de pasta de Maduixa al final de la preparació.
Maduixes naturals al gust.
La Ganache de Xocolata Negra, com que havia de quedar ferma l'he fet utilitzant:
300 gr. de xocolata de postres
150 ml. de nata per muntar
Posar la xocolata trocejada en un bol i reservar. Posar la nata en un caçó al foc, quan arrenqui el bull tirar-la pel damunt de la xocolata i remenar amb unes barilles manuals fins que obtinguem una crema espessa.
Per muntar el pastís:
Primer he tallat els pisos del pastis, els he tornat a muntar com si tornéssima formar el pastís i llavors ho he recobert tot amb la ganache de xocolata, he posat el pastís a la nevera una estona fins que la xocolata ha quedat ferma i bastant seca.
En treure el pastís de la nevera, he tornat a separar els pisos amb molt de compte i he començat mullant el primer pis amb almíbar, l'he sucat amb una capa generosa de Swiss Buttercream de maduixa, que he posat amb la màniga i una boquilla grossa oberta i pel damunt les maduixes trocejades.
He fet el mateix amb l'altre pis i en el del damunt de tot hi he posat una capa fina de la crema de maduixa i per sobre les maduixes senceres i trocejades per donar el toc "rústic" al pastís.
Què us sembla? No troveu que aquest acabat més casolà queda prou bé? A mi m'encanten aquests acabats més "d'anar per casa", són el "fet a mà" particular de cadascú.
Una foto més del tall...
Bé, espero que si us decidiu a fer-lo el disfruteu tant com els nens que van menjar-se aquest! Els nens no menteixen i la seva opinió és la que més valoro.
Bones Postres!
Montse.